arerradne
El temps anava endarrera, endarrera, endarrera. I los homens caminaven endarrera, les majúsculs eren les últimes i els bítels cantaven be it let.Era un món de folls, de folls on de jils.
Demà seria un altre dia...llàstima qie demà seria ahir.
1 comentarios:
i el 2009
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio