15.2.08

arerradne

El temps anava endarrera, endarrera, endarrera. I los homens caminaven endarrera, les majúsculs eren les últimes i els bítels cantaven be it let.
Era un món de folls, de folls on de jils.
Demà seria un altre dia...llàstima qie demà seria ahir.

1 comentarios:

A las viernes, 13 marzo, 2009 , Anonymous Anónimo ha dicho...

i el 2009

 

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio