15.2.08

arerradne

El temps anava endarrera, endarrera, endarrera. I los homens caminaven endarrera, les majúsculs eren les últimes i els bítels cantaven be it let.
Era un món de folls, de folls on de jils.
Demà seria un altre dia...llàstima qie demà seria ahir.

1 Comentarios:

A la/s viernes, 13 marzo, 2009, Anonymous Anónimo dijo...

i el 2009

 

Publicar un comentario

Suscribirse a Comentarios de la entrada [Atom]

<< Página Principal